Proves del DOP: DN-CAS

Al llarg de diverses sessions he pogut investigar quines són les proves que realitza la meva tutora com a membre del DOP amb els seus alumnes. Aquest apartat formaria part de la primera funció de la J com a membre del DOP i de la segona tasca en atenció de les demandes dels tutors. 

Primer de tot vam dur a terme diferents entrevistes en les que m’ho va explicar en detall i a més a més vaig poder estar amb ella in situ amb un alumne mentre li feia les proves.

La prova estrella que realitza és el DN-CAS, que va un reconeixement dels processos cognitius. Un cop feta, també realitza la de “La persona Sota la Pluja”, com a text projectiu. D'aquesta es parlarà en una altra entrada.

Pel que fa al DN-CAS: “Das Naglieri Cognitive Assessment System” és una bateria d'avaluació del processament cognitiu dels nens entre 5 i 17 anys. Està basada en la teoria PASS (Planificació, Atenció, Simultani i Successiu). Aquesta Bateria es presenta en dues formes: la forma bàsica, que consta de 8 subtests, i la forma estàndard, de 12 subtests. La J fa servir un manual de la Fundació Carme Vidal Xifre de Neuropsicopedagogia per a nens i nenes de 5 a 7 anys. Després, el DOP te un altre de 8 anys fins els 18.

En aquesta entrada faré un resum d’aquesta prova, i en una altra entraré més en detall a partir d’una investigació més extensa sobre aquesta.

Aquesta prova avalua els 4 processos cognitius següents...(explicat d’igual manera que la psicopedagoga ho fa als alumnes de l’escola)

1.PLANIFICACIÓ: El director d’orquestra. Ajuda a l’alumne a organitzar-se.

Els músics:

2. SIMUTANI: La televisió. En aquí entra en joc la part visual. Dóna sentit a l’aprenentatge. Aprenentatges significatius. 

3. ATENCIÓ: La llanterna. Ajuda a focalitzar l’atenció. No s’ha de confondre amb la focalització. 

4. SEQÜENCIAL: El lloro. Entra en joc la part auditiva. Aprenentatges arbitraris: memoritzar un text d’història, taules de multiplicar, ortografia...

Anem a la part pràctica i al realment interessant. L’escola del passat estava basada en els aprenentatges seqüencials. Quan un alumne no era bo en aquests, no tenia res a fer. L’escola actual té molt més en compte l’aprenentatge visual i kinestetic, per la qual cosa es contemplen tots els aspectes cognitius de la persona per aprendre.

Si en realitzar les proves la psicopedagoga observa que l’alumne té un seqüencial baix i un simultani alt, l’alumne esta fent un doble esforç en aprendre quelcom en comparació als companys de la seva classe. Si fos al revés, l’alumne també estaria realitzant un doble esforç. Quan s’observa que el seqüencial és alarmantment baix, pot ser causa de dislèxia. L’alumne entén el mecanisme de l’ortografia o de les taules de multiplicar (com a exemples d’aprenentatges seqüencials) però no els podrà retenir gaire temps a la seva memòria. Si en canvi és l’atenció al que està alterada,  seria possible causa de TDA/TDA-H.

Hi ha alumnes que en donar-los la instrucció de: Ara hauràs de recordar 20 paraules de memòria diuen que no poden i que és impossible, però si en comptes d’això dones un context a les paraules (Imagina’t que el text és una casa i comença per la teulada amb aquestes paraules...), ho sabrà fer perfectament ja que li dóna un sentit al que està recordant o aprenent. 

El dos aspectes que més interessants em van semblar van ser els següents:

-Pot ocórrer que l’alumne tingui bons processos cognitius però que no estan manifestats, per la qual cosa el seu comportament a la classe pot ser el de desorganitzat, irresponsable, immadur o gandul, en la qual cosa caldrà actuar.

-Quan els resultats de les proves indiquen que l’alumne té els valors del simultani i seqüencial dins de lo normal però la planificació i l’atenció alterades, el problema és emocional (context familiar, per exemple). 

Cadascun dels processos mencionats té 3 activitats, de les quals la psicopedagoga realitza la mitjana. Quan els valors són molt diferents entre sí o hi ha puntes significatives, és que hi ha alguna cosa més, molt probablement, emocional. 

Subtests de Planning (Planificació):	Subtests Simultanis:
-Aparellant números	-Matrius no verbals
-Codis establerts	-Relacions verbo-espacials
-Connexions	-Memòria de figures
Subtests d’atenció:	Subtests seqüencials:
-Atenció expressiva	-Sèries de paraules
-Detecció de números	-Repetició de frases
-Atenció receptiva	-Nombre de paraula

En aquest enllaç de la fundació Carme Timoneda s’explica molt bé el que ocorre en el nostre cervell en relació als processos cognitius i a les emocions...

http://es.slideshare.net/a8930002/carme-timoneda-processos-cognitius-i-emocionals-neurologia-i-aprenentatge

La tutora de pràctiques

La meva tutora de pràctiques, la J (l'anomenaré així per mantenir la cnfidencialitat en aquest blog), és tutora de tercer de Primària i membre del DOP. Va estudiar Pedagogia terapèutica, magisteri i un màster en neuropsicologia, per la qual cosa malgrat no ser psicopedagoga exerceix les funcions com a tal com a membre del DOP de l’escola. A partir del coneixement de la seva tasca i de la conseqüent reflexió sobre aquesta, he anat construint una pròpia identitat professional com a futura psicopedagoga que detallaré en aquest blog.

Les seves funcions específiques com a membre del DOP per al curs 2014-15 són: 

1. Atendre les demandes al DOP de l’edifici d’Antequera que arribin de Primer, Segon i Tercer de Primària (menys la seva tutoria);

2. Orientar en aquests cursos els PI que hi hagi;

3. Assistir a les juntes d’avaluació i pre-avaluació d’aquests cursos sempre que l’horari li ho permeti;

4. Assistir a les reunions de DOP i

5. Participar en les sessions de formació per als DOPS de la Fundació Jesuïtes Educació.

Són funcions que em estudiat al capítol 3 del volum I de l’assignatura. En aquí, em plantejo els límits de la intervenció psicopedagògica, i de les múltiples funcions per a una mateixa persona sent tutora i tenint en compte que el DOP el formen cinc professionals tenint en compte la quantitat d’alumnes de l’escola.

A partir d’aquí i concretant més, quines són les tasques o activitats que se’n desprenen d’aquestes funcions? En l’entrevista, la J va expressar que el més important i en el que es dedica més és en la primera funció. Així doncs, què fa la J quan li arriba una demanda? Cal tenir en compte que el paper del tutor és crucial. És ell qui observa l’evolució dels alumnes i qui comenta a l’equip de tutors i als pares mitjançant una entrevista sobre els motius de la derivació al DOP dels alumnes. Si ells estan d’acord, omplen una fitxa i es realitza la demanda al DOP. Els passos d’atenció a una demanda per part de la Júlia seva serien els següents: Primer de tot, clarifica la demanda (mitjançant una entrevista amb el tutor, pares i/o direcció, segons qui ha fet la demanda i quin és el motiu). Desprès, fa una recerca de les dades significatives de la història escolar de l’alumne (l’escola disposa d’un programa de registre especial, el SAL, on des de fa tres anys cada tutor ha abocat tota la informació dels seus alumnes –entrevistes amb pares, reunions amb el DOP, derivacions externes...-) i de les dades referides a possibles diagnòstics anteriors i/o externs. Desprès, realitza una entrevista amb els pares per a completar la informació i una entrevista amb professionals externs si s’escau. Més endavant, efectua una atenció directa a l’alumne que consta de:

1. Entrevista inicial;

2. Realització de proves (en funció de la problemàtica o dificultat);

3. Correcció i baremació de les proves;

4. Interpretació i conceptualització del problema;

5. Reflexió sobre els possibles vies de solució (recerca de materials, professionals externs si és necessari...);

6. Entrevista de devolució i informativa a l’alumne (de vegades, cal anar treballant la derivació externa). 

Aquest podria anomenar-se el PLA D'ACTUACIÓ de la psicopedagoga de l'escola.

Més endavant, realitza una entrevista de devolució amb el tutor i després amb els pares. Finalment, es determina un calendari de trobades per part del tutor i el DOP. Segons la seva opinió, és molt important seguir tots aquests passos per tal que l’atenció als alumnes sigui la més adequada i adaptada a les seves necessitats. Moltes vegades, les entrevistes amb els pares solen ser la part més difícil, ja que no tots reaccionen ni participen amb l’escola de la mateixa manera enfront de les necessitats educatives dels seus fills. Arribats a aquest punt, sóc conscient  de la importància de negociar la demanda i de la interrelació dels agents implicats, sent l’alumne el centre de l’escenari, però en una xarxa de sistemes relacionats.

Pel que fa a les tasques que es deriven de les altres funcions, seria el fet de ajudar a la concreció de PI als tutors mitjançant una rúbrica de l’escola; escoltar i participar a les juntes d’avaluació sempre que pugui (té vuit grups); participar a les reunions del DOP (les CADs) els divendres i participar sempre que pugui en les sessions formatives de la xarxa. Destacar la sensació de manca de temps de la tutora per a desenvolupar totes aquestes tasques en el seu horari de DOP (hores diferents de docència al seu grup classe com a tutora).

Com a resum, per tal d’arribar a tal conclusió i mitjançant l’entrevista, vam haver de reflexionar sobre: Què fa? Atendre les demandes, orientar als tutors, dissenyar els PI dels alumnes amb NEE, assistir a reunions i participar en sessions formatives. Sobre què? Sobre el gabinet psicopedagògic de l’escola, docència i col·laboració amb els professionals de l’escola i les famílies. D’acord amb què? Amb els protocols i instruccions establerts per l’equip directiu general i la Cap del DOP de l’escola com a marc d’actuació per aconseguir els seus objectius (tenint en compte les limitacions de temps per part de la Júlia al ser tutora a la vegada); Per tal de, i en última instància,  participar i ajudar en la millora de qualitat de l’atenció a la diversitat de l’escola. Explícitament, aquest seria l’element clau que reflecteix allò que l’escola espera de la meva tutora.

Mecanismes del DOP per l’Atenció a la Diversitat

El DOP disposa d’un Pla d’Atenció a la Diversitat ben consolidat, amb un conjunt de mecanismes distribuïts al llarg de les diferents etapes educatives. Com a mesures organitzatives, a Educació Infantil es fan racons, atenció individual a l’aula, docència compartida, COGEST (programa preventiu i d’estimulació cognitiva), desdoblaments i logopèdia. A Educació Primària, reforç  (individual o en grup reduït) i docència compartida i a Educació Secundària, agrupaments flexibles i matèries optatives. Com a mesures curriculars i en funció de les necessitats ateses, a Primària i Secundària es fan adaptacions, plans individualitzats, atenció als nouvinguts i atencions individualitzades i a grups des del DOP. Exclusiu de la Secundària serien les adaptacions avaluatives i adaptacions curriculars en alguna matèria (esportistes, p.e.). Els trastorns i/o alteracions (com la dislèxia o el TDAH) costen d’adaptacions metodològiques pertinents. Penso que aquest és un dels documents més importants de l’escola i que s’hauria de cuidar bé i dur a terme efectivament.

D’altra banda, a mesura que els alumnes van creixent i canviant d’etapa, els tutors pertinents (l’actual i el del curs passat) fan el corresponent traspàs d’informació dels alumnes. A més a més, el DOP ha engegat aquest curs la campanya “Cap tutor sense informació” en la qual, el membre del DOP pertinent a l’etapa realitza mini-entrevistes per parlar amb els tutors del grup d’alumnes i casos particulars a comentar, molt ben valorades entre tutors. Finalment, la cap del DOP comparteix un Drive amb el professorat sobre els alumnes amb dificultats de cada curs i les possibles mesures d’atenció (com per exemple, un manual guia sobre el tractament de la Dislèxia). Això formaria part del Programa de traspàs d’Infantil-Primària i Primària-Secundària, emmarcat dins d’un Pla de Treball de l’escola. M’agradaria destacar el fet que l’escola disposa d’un protocol de demandes al DOP, on explica el procediment: Es pot fer una consulta al DOP quan un alumne preocupa per dificultats d’aprenentatge, problemes de conducta, aspectes emocionals o envers l’orientació professional. Aquest document recull els criteris per fer les demandes, informació als pares, el full de la demanda a omplir i el procés d’atenció que inicia el DOP quan arriba la demanda.

Abans d’acabar aquesta part, mencionar un aspecte important que em va sobtar. Per al curs 14-15 Jesuïtes Educació proposa uns objectius per a les direccions generals en el que anomenen el PLADG. Un d’aquest objectius és desenvolupar un pla d’actuació per tal de millorar el rendiment acadèmic dels alumnes que mostren dificultats d’aprenentatge, experimentalment a 3r de Primària i 2n d’ESO, amb una posterior posada en comú. Actualment l’escola ja ho ha posat en marxa. La idea de recull de “bones pràctiques” és interessant.

Context d’intervenció psicopedagògica

La meva escola de pràctiques disposa de DOP (Departament d’Orientació Psicopedagògica), el qual el formen set membres: el director general està per sobre el qual delega funcions a la cap del DOP, a partir de la qual es desprenen quatre membres iguals.

La principal característica és que no elabora diagnòstics, sinó que realitza proves informatives i aconsella serveis externs en el cas que l’alumne ho necessiti. Les funcions del DOP de l’escola són moltes, des de l’observació puntual a l’aula, orientació als tutors, coordinació escola-centres externs, coordinació escola-família o l’atenció individual a alumnes. Els recursos que s’utilitzen són múltiples, des de proves col·lectives a Primer i Sisè de Primària (com el test Boehm o el test IGF), a proves individuals o materials més específics (com el Claroread), per tal d’avaluar aptituds intel·lectuals o àrees amb dificultats, entre d’altres. 

Cada divendres i durant hora i mitja, aquests membres es reuneixen a la CAD (Comissió d’Atenció a la Diversitat) per parlar de qüestions que afecten al DOP o d’alumnes ne particular, quelcom molt valorat pels integrants pel fet de compartir les responsabilitats alhora de prendre decisions finals. A considerar també que ara l’escola disposa de cinc vetlladors. Personalment, poc personal per tants alumnes matriculats.