Proves del DOP: "La persona sota la pluja"

La segona prova estrella del DOP és “La persona sota la pluja”. Aquesta es tracta de dir a l’alumne que ens faci un dibuix amb la idea o títol “una persona sota la pluja”. Em va meravellar la forma com, a partir d’un dibuix que veia com realitzaven diferents nens, la meva tutora l’analitzava i tota la informació que deduivem a partir d’aquest.

Quina informació pot aportar? Aquest tipus de test projectius permet avaluar l'ansietat i el temor de l’alumne en determinats àmbits i es poden veure quines són les seves defenses i si s'adapta de forma patològica als canvis o en quin grau, si hi ha una organització o desorganització psíquica.

Per tal de poder analitzar els dibuixos realitzats en aquests tipus de test projectiu ens poden ajudar algunes d’aquestes consignes: 

DIMENSIÓ (grandària del dibuix)

• PETIT: Timidesa, desvaloració, inseguretat, temor, retraïment, sentiment d'inferioritat, inadequada percepció de si mateix (baixa autoestima).
• GRAN: Necessitat de ser reconegut, de mostrar-se. Índex d'agressivitat. Autoexpansiu (sol veure's en artistes).
• MOLT GRAN: (De vegades utilitza 2 fulls) Controls interns deficients, idees de grandiositat (encobreixen sentiments d'inadequació). Megalomania.

EMPLAÇAMENT (sobre quin marge o costat realitza el dibuix)

• NO RECOLZA EN CAP MARGE: Adequat tracte social. Bon desenvolupament quotidià.
• OCUPA LA MAJOR PART DEL FULL: Cridar l'atenció, acaparar-la, negació de la manca (ho saben tot).
• MARGE DRET: Embranzida, ambició, optimisme, eufòria, fàcil comunicació, confiança en el futur ( conflictes o obstacles que ell mateix crea)
• MARGE ESQUERRE: Pessimisme, feblesa, depressió, fatiga, el traumàtic, el no resolt.
• MARGE INFERIOR: Apegat al concret amb tendències instintives.
• MARGE SUPERIOR: Agilitat, eufòria, noblesa espiritual i actitud idealista.
• CENTRE DE LA FULLA: Criteri afectat a la realitat. Equilibri entre tendències d'introversió- extraversió. Objectivitat, control de si mateix. Reflexió.

TRAÇOS (línies que utilitza)

• LÍNIA HARMÒNICA, SENCERA, FERMA: Persona sana.
• LÍNIA ENTRETALLADA: Ansietat, inseguretat, fatiga, estrès. Desintegració o possible ensulsiada.
• LÍNIA ARRODONIDA: Trets femenins, sentit estètic. Dependència . Conciliador, diplomàtic, objectiu.
• LÍNIA FRAGMENTADA O ESBOSSADA: Ansietat, timidesa, falta de confiança en si mateix. De vegades malaltia orgànica.
• LÍNIES TIRANTS: Tensió.
• LÍNIES DESCONNECTADES O SENSE ADREÇA INTENCIONAL: Tendències psicòtica, dispersió del pensament.
• LÍNIES RECTES: Força, vitalitat, raonament lògic, capacitat d'anàlisi.
• LÍNIES RECTES AMB ONDULACIONS: Tensió, ansietat.
• LÍNIA RECTA TOSCA: Tendència agressiva.

PRESSIÓ (que exerceix el llapis sobre el paper)

• NORMAL: Subjecte equilibrat, adaptat, elaborador, constant, harmoniós.
• FEBLE: AMB VELOCITAT I SIMPLIFICACIÓ Rapidesa mental, originalitat, creativitat, poca constàncies
• AMB LENTITUD: Ansietat, timidesa, trets depressius.
• FORT: Energia, extraversió, seguretat, hostilitat enfront del món, franquesa, excitabilitat, agressió (tenir en compte si hi ha problemes de psicomotricitat) (En Bender trets psicopàtics i epilèptics).
• MOLT FORT: agressivitat.

 

TEMPS (Que es pren a acabar la prova)

• DIFICULTAT PER COMENÇAR EL DIBUIX: Dificultats per enfrontar coses noves. Dificultat per prendre decisions.
• DIFICULTAT PER CONCLOURE I LLIURAR: Dificultats per separar-se de l'altre. Caràcter epileptoide.
• MOMENTS DE QUIETUD: Llacunes, bloquejos.
• EXECUCIÓ LENTA: Pobresa intel·lectual i imaginativa.
• EXECUCIÓ RÀPIDA: Agilitat, excitabilitat.
• EXECUCIÓ PRECIPITADA: (generalment descurada): Atropellament, hipersensibilitat, necessitat d'alliberar-se ràpid dels problemes.

SEQÜÈNCIA (Com comença i acaba el dibuix)

• ESPERAPLE: Cap, cos, paraigua, pluja
• COMENÇAR PELS PEUS: Pertorbació del pensament. Pren el camí equivocat per resoldre problemes.
• COMENÇAR PEL PARAIGUA: Excessiva defensa i control.

MOVIMENTS (De la persona dibuixada)

• RIGIDESA: Es protegeix del món, se sent amenaçat per aquest. Dificultats en l'adaptació.
• MOLTA ACTIVITAT: Actitud maníaca, excés de fantasia.
• CAMINANT: Interpretar segons cap a on es dirigeix.
• AMB ACCIÓ CONCRETA (Esport) Eufòria, subjecte energètic.
• EXHIBINT-SE: Narcisisme.
• OMBREJOS: Ansietat, angoixa. Necessitat de controlar la part ombrejada. (Interpretar segons el que simbolitzi; correspon al mecanisme de defensa de la anul·lació).

ORIENTACIÓ DE LA PERSONA

• CAP A LA DRETA (MARGE DRET): Comportament positiu. Avenç cap al futur, necessitat de créixer.
• CAP A L’ESQUERRA (MARGE ESQUERRE): Direcció vers el passat. Conflictes amb la mare, necessitat de buscar-se interiorment.
• CAP ENDAVANT: Disposat a enfrontar el món. Comportament present.
• D’ORIENTACIO DUBITATIVA: Tendències obsessives o paranoides. Falta de decisió.
• D’ESQUENES: Desig de no voler ser controlat socialment, de passar desapercebut, intencions ocultes.

DETALLS

• NÚVOLS: Pressió, amenaça. S’ha de tenir en compte el número d’aquestes que a vegades representen els pares. Poden representar tendències auto agressives o dolències psicopàtiques (núvols inflats).
• PLUJA: Representa la hostilitat del medi al qual s’ha d’enfrontar el subjecte.
• MOLTA PLUJA: Molta pressió, situació agobiant.
• POCA PLUJA: Persona que se sent amb possibilitats de defensar-se davant de pressions ambientals.
• GOTES COM LLÀGRIMES: Angoixa.
• SENSE PLUJA: Persona manipuladora. Tendència a negar els conflictes.
• RAIGS: Pressió que molesta al subjecte.

PARAIGÜES COM A DEFENSA

• PARAIGÜES QUE TAPA ADEQUADAMENT A LA PERSONA: Implica defenses sanes, sentiment adequat i confiança ne un mateix, seguretat. Sap afrontar els problemes sens exposar-se a riscos innecessaris.
• NO HI HA PARAIGÜES: Falta de defenses.
• PARAIGÜES QUE TAPA MIG CAP: Escapament, retraïment, ocultament.
• PARAIGÜES CAP A LA DRETA: Es defensa de l’ambient. Temor a lo social i desconfiança de les persones.
• PARAIGÜES CAP A L’ESQUERRA: Es defensa de la figura materna i de les pulsions infantils.
• PARAIGÜES TANCAT: Resignació, deixa que les altres persones el defensin, sense forces per lluitar.

Informant-me sobre aquest test, la “Persona Sota la Pluja” és qüestionada com la majoria de proves projectives. L’alumne no sap el que estan avaluant i gairebé sempre es queda amb la incertesa. Presa com una eina més per a una decisió de contractació però no ha de ser definitiva. És una prova molt qüestionada. Aquest tipus de prova agrega una situació d'estrès (la pluja) en la qual l'individu ja no aconsegueix mantenir la seva façana habitual, sentint-se forçat a recórrer a defenses abans latents. És una prova projectiva, és a dir, permet avaluar la teva personalitat per poder comparar-ho amb el perfil que requereix el lloc i el teu futur comportament. D'aquesta manera s'impregna el dibuix amb el teu propi estil. En síntesi, deixa la petjada de la seva vida interior i la teva personalitat i és com tota prova psicològica una interpretació de l'avaluador. Cal dir que l’escola la té considerada com una prova estrella i jo penso que és un recurs que facilita molta informació a tenir en compte.